Estocism..
View more presentations from DACPE.
Cínics
L’escola cínica va ser fundada a Grècia al s. IV a.C, per Antístenes, tot i que el màxim representant és Diógenes de Sinope.
Els cínics, eren anomenats cratinis, que significar peluts, ja que se’ls comparava amb els gossos, que en l’antiga Grècia, eren animals bruts i que només bordaven i molestaven. Els cínics, eren revulsius socials: el seu pensament es basava en la “moral d’actituds” on es deia que les coses s’interpreten per qui les fa no pel què fa. Amb la mort de Sòcrates, el seu pensament encara es va agreujar més: afirmaven que l’home era de naturalesa corrupta i que no hi havia res a fer, inclús el filòsof rei seria corrupte.
El cínics, mostren relacions amb Sòcrates: accentuen la ironia (però no fan servir la maièutica), el bé (si existeix) és per molt poques ànimes miserables i denuncien la societat. Tot això, els porta a una visió pessimista de la vida, el passat, el present i el futur son tristos, radicalitzant l’autonomia personal (s’allunyen inclús de la família) i accentuaven l’amor propi, on la seva màxima expressió era la masturbació. Aquest pensament, el consideraven realista (“hi ha el que hi ha”, “l’home és com és”) i la vida és un Ponoi (patiments).
El seu L’heroi intel•lectual era Heracles, que era un déu que ni espera ni promet, i l’actitud vital dels cínics és:
- paradoxa: el savi ho és perquè es manté al marge. Una cosa que la creu tothom és falsa
- simplicitat: la senzilles porta l’home a ser més feliç. Ser feliç és auto marginar-se i viure amb el mínim. Adopten el lema “tot el que és meu o porto amb mi”, adopten la pobresa.
No obstant, els cínics se’ls relaciona amb cristians i egipcis:
Cristians:
Semblances:
- Grups populistes
- Menyspreu per l’alta cultura
- Ressò en el poble i menyspreu des del poder
- Defensen una vida desarrelada
- Predilecció per la pobresa
- Al marge del sistema
Diferencies:
- Els cínics són un producte urbà
- Els cristians un producte del món rural portat a la ciutat
- Els cínics són individuals els cristians comunals.
Egipcis:
- Concepció negativa del món
- Rebuig de la sexualitat (donar vida a un altre esser és porta al món a un altre desgraciat.
- Reivindicació de la via dificilium
- Menyspreu pel propi cos
- Ascètica en l’alimentació
- Individualisme radical
- Centralitat de la conversió
Diògenes de Sínope ( entre el 413 i el 237 a.C) deia:
La filosofia és “mostrar el costat fals de les coses veritables i el costat veritable de les coses falses. És més important provocar el pensament que intentar dir coses impossibles com què és la veritat.
La llegenda diu, que no tenia casa que vivia a l’abocador. Quan l’emperador Alexandre va anar, ell només li va dir que el deixes viure allà. Això simbolitza el seu rebuig al poder, la seva vocació a la pobresa i la seva vida allunyada de la societat, del col•lectiu, ser lliure. Una altre llegenda és la dels pets i la masturbació. Els pets els fa tant el ric com el pobre, i quan es masturbava deia que tant de bo, la fam és pogués calmar fregant-se el ventre.
Diògenes de Sínope ( entre el 413 i el 237 a.C)
La filosofia és “mostrar el costat fals de les coses veritables i el costat veritable de les coses fases.
És més important provocar el pensament que intentar dir coses impossibles com què és la veritat.
La llegenda diu que no tenia casa que vivia a l’abocador. Quan l’emperador Alexandre va anar, ell només li va dir que el deixes viure allà. Això simbolitza el seu rebuig al poder, la seva vocació a la pobresa i la seva vida allunyada de la societat, del col·lectiu, ser lliure.
Una altre llegenda és la dels pets i la masturbació. Els pets els fa tant el ric com el pobre, i quan es masturbava deia que tant de bo, la fam és pogués calmar fregant-se el ventre.
